Fracàs escolar? Què està passant?

22 de juny de 2014 a les 23:34

QUÈ ÉS EL FRACAS ESCOLAR?

El fracàs escolar es sol definir com:

"El tant per cent d'alumnes que no aconsegueixen el títol previst al final dels seus estudis o la qualificació prevista per accedir al nivell escolar inmediat posterior".

"La no consecució dels objectius corresponents al seu nivell d'edat cronològica desaprofitant-se els seus recursos , segons els programes educatius vigents."

"La no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible".

                             
Tres conclusions importants es poden treure d'aquestes definicions:

1.-  Que el seu contingut, ja de per si polèmic, es basa en el percentatge d'alumnes que no aconsegueixen el títol pertinent, i deixa a fora els criteris en base els quals s'han elaborat els programes d'estudis, que podrien aportar informació respecte a la qualitat d'aquests programes i per tant respecte a la qualitat dels aprenentatges proposats i de les condicions d'aplicació del seu ensenyament.

2.-  Que són definicions que fan menció directe i van en detriment de l'alumnat que queda injustament desqualificat i sobre qui es diposita implícitament el pes d'uns resultats que no contemplen ni mencionen tots els altres factors externs que també intervenen de manera determinant en les seves dificultats d'aprenentatge.

3.- Que una cosa és el fracàs escolar, que és el fracàs evident del sistema educatiu, i l'altre cosa són les dificultats d'aprenentatge que pot tenir un nen i que poden estar relacionades amb diversos factors, que no provenen necesariament de les seves dificultats per aprendre, sino amb alló que no s'ha tingut en compte a l'hora d'ajudar-lo.


Unes quantes reflexions al voltant del concepte de "fracàs escolar".


En primer lloc per poder explicar aquest concepte amb propietat i claredat, s'ha de tenir en compte que engloba una varietat important de factors sense la menció dels quals la definició és èticament informulable. Podem enumerar-ne uns quants en forma de pregunta.

A)  Els mètodes d'ensenyament dirigits als nens estàn elaborats segons criteris que respectin el seu nivell de maduresa cognitiva en base a l'estudi i observació del procediment que utilitzen espontàniament les criatures per aprendre?

Ja que si no fos així es podrien introduir els nous aprenentatges en funció del ritme d'assimilació dels nens i acompanyar-los de manera harmònica i coherent segons el seu nivell d'interiorització dels coneixements. Això facilitaria molt el seu aprenentatge.

De fet, hi han estudiosos del tema que han escrit obres que podrien ser una guia inestimable per aplicar-les als mètodes d'ensenyament.
 
Esmento una petita mostra d'autors i algunes de les seves obres que il.lustren clarament que existeixen alternatives vàlides i contrastades per ensenyar a aprendre als nens d'una manera que respecti el seu ritme d'evolució madurativa i que estimuli la seva natural manera d'aprendre. Aquests autors com molts d'altres, són més que coneguts en els àmbits educatius. Ens podriem preguntar si la seva metodologia i tècnica s'inclouen en els programes d'estudis.

Entre molts d'altres, si llegiu a Maria Montessori, Rosa Sensat o bé J. Piaget, Neuchatel, 1896-1980, bióleg, pedagog, epistemòleg i psicòleg suïs, hi trobareu a les seves obres complertes una teoria exhaustiva de l'evolució de l'adquisició del coneixement en els nens, aportacions inestimables a l'estudi de l'infància i l'elaboració d'una teoria constructivista del desenvolupament de la inteligència.

"La génesis del número en el niño. Buenos Aires: Guadalupe, 1967
"El nacimiento de la inteligencia en el niño", 1936
"El lenguaje y el pensamiento en el niño", 1931
"La representación del mundo en el niño, 1926
"El juicio y el razonamiento en el niño
Psicologia genética y aprendizajes escolares. Recopilación de textos sobre las aplicaciones pedagógicas de las teorias de  Piaget.
Piaget i Vigotsky en el aula. El constructivismo como alternativa de trabajo docente.- Colección formación y práctica  pedagógica.
Juegos colectivos en la primera enseñanza. Implicaciones de la teoria d Piaget

B.-  S'elaboren i s'apliquen programes educatius diferenciats per grups de nens que presenten diverses dificultats d'aprenentatge i se'n investiguen les causes sense necessitat d'incloure aquests nens en l'aula d'educació especial?

C.-  Es forma amb veritable qualitat als mestres de tots els nivells des de llar d'infants, (etapa que requeriria mestres molt qualificats per l'importància de les primeres etapes), fins a secundària perquè coneguin el desenvolupament de les diferents etapes per les que transita el nen i cóm es desenvolupa el seu sistema de construcció de coneixements?

D.- Es tenen en compte tots aquest factors a l'hora de elaborar programes de formació pels mestres i desprès en la manera d'ensenyar a les criatures? 

E.- S'està escoltant als mestres del nostre pais que ja fa molt de temps que estàn proposant una reforma en els mètodes i la qualitat de l'ensenyament?

Bé, si ens estem plantejant totes aquestes coses és perquè aquí el que hi perd més és el nen.

Per tant èticament no podem parlar de "fracàs escolar", sino de fracàs dels sitema educatiu.


QUÈ NECESSITA UN NEN PER APRENDRE AMB GANES

Una de les coses que podem fer és partir del que el nen necessita per desenvolupar-se emocional i intelectualment sá dins de les seves possibilitats sempre accessibles.

Per tant, podriem començar preguntant-nos, tenint en compte que el nen des del seu naixement sempre vol aprendre, què fem noslatres per desmotivar-lo a seguir aprenent?


Des de la familia

Tenir a casa seva un ambient estable que li proporcioni afecte, comprensió, protecció, valors, principi, s i la seguretat emocional bàsica necessaria per conquerir una estabilitat afectiva que és una de les condicions més importants per dotar al nen d'eines que l'ajudin a no perdre la motivació per aprendre, i dic no perdre la motivació, perquè els nens bàsicament i si no hi ha causes que els desmotivin sempre tenen ganes d'aprendre, però s'ha de començar jugant i donar sentit al joc que ells fan. Jugar amb els nens no és simplement jugar, és acompanyar-los en el seu joc que per ells sempre té un sentit, i donarlos-hi la possibilitat d'aprendre a través d'ell.
Si es dóna el cas que a la familia hi ha problemes que afecten al nen, encara que sigui de manera col.lateral, és imprescindible parlar amb ells en el seu llenguatge segons l'edat que tinguin, i fer-los entendre que malgrat tot el que estigui passant en el seu entorn, els pares sel's estimen i no els perdran. Això es molt important perquè se sentin segurs malgrat les dificultats familiars.


Des de l'escola


Actualment  i tenint en compte el fracàs del sistema educatiu, que no del nen, s'està dipositant en els mestres unes expectatives que van molt més enllà de les seves funcions; se'ls demana que detectin problemes i que es facin càrrec de coses que de cap manera els hi pertoca com professionals, i quan exposen a la direcció de l'escola els recursos que necessiten els nens de la seva classe que tenen dificultats, a vegades no nomès no son escoltats sino que són senyalats com professionals que no saben solventar les dificultats d'aprenentatge dels seus alumnes que moltes vegades responen a problemes de personalitat que requeririen més suport tant en relació al mestre com respecte al nen.

D'atra banda hi ha molts mestres, pedagogs i docents que no estàn d'acord amb el sistema d'ensenyament que s'està impartint a les escoles,i  hi ha multitud de crítiques des de la docència per canviar un tipus d'ensenyament que ja fa temps que s'ha quedat obsolet. S'estàn proposant des de temps inmemorials noves alternatives basades en mètodes pedagògics reconeguts que són molt més adequats perquè tenen en compte el procès evolutiu  del nen a l'hora d'assimilar els coneixements, i tot i que inicialment durant les primeres etapes l'assimilació de coneixements resulta més lent quan es respecten el moment de maduració de les criatures en quan a l'interiorització dels aprenantges, més endavant van molt  més ràpid en adquirir coneixements perquè sel's hi ha donat el seu temps i els han pogut assimilar. No es pot pretendre que els nens aprenguin coses per les que no estàn preparats neurològicament, i embutir-los de materies que el seu cervell  encara no estàn preparats per entendre, ja que això els hi provoca patiment i la sensació de que són poc hàbils i que no tenen  les capacitats suficients per aprendre.

Molts mestres i educadors del nostre pais ja fa molt temps que estàn fent més del que poden per lograr que els nens que estàn al seu càrrec tinguin l'educació que es mereixen, però malgrat tot, en no tenir el suport de les institucions la seva feina resta molt limitada.

Els nens, les families i els mestres, són els punts més vulnerables d'uns sistema educatiu que està fracassant dia rera dia.


Des de les institucions

Estimular la formació de docents en el l'estudi i coneixement de nous mètodes d'ensenyament més eficaços o posar en marxa els que ja es coneixen, l'eficacia dels quals està sobradament probada, per ajudar als alumnes, i pel damunt de tot tenir cura en l'aplicació d'aquest mètodes d'aprenentatge ja que requeriran un temps més llarg d'interiorització per part del nen si se'n respecta el ritme del seu nivell de maduresa neuro-psicològica.

Desenvolupar programes educatius que a més a més d'una cultura general basada en l'estudi de la nostra història i tot el que ens aporten les passades generacions, també contemplin l'elaboració de continguts que responguin als temps actuals i que la seva aplicació estigui en funció de les necessitats reals dels alumnes.


Des de la societat

Proporcionar recursos a les families més desafavorides perquè puguin donar als seus fills el nivell educatiu que es mereixen i perquè tinguin les mateixes oportunitats que els económicament benestants.
Està clar que els nens, les families, i els mestres són els punts febles d'uns programes educatius que lluny de facilitar l'estimul per l'adquisició de coneixements, desanima als que tenen més dificultats i discrimina a les families socio-econòmicament més desafavorides.


CÓM POT AJUDAR EL PSICÒLEG A UN NEN AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE


Desprès de totes aquestes consideracions explicarem què pot fet un psicòleg malgrat tot, per ajudar a les criatures i als pares i col.laborar amb els mestres davant de les dificultats d'aprenentatge d'un nen.

En primer lloc hem de tenir en compte alguns aspectes importants que segons la meva manera de veure són bàsics.

Des de la psicologia treballem en vers la dificultat del nen, no contemplem el concepte "fracàs", aquesta paraula implica una etiqueta que racau injustament sobre l'alumne. En psicologia no hi han fracasos, sino dificultats.

Quan investiguem la problemàtica que pot tenir el nen i entre d'altres coses el seu grau d'inteligència, no contemplem ùnicament la inteligència racional, abstracte i lògica, malauradament massa valorada en el nostre entorn, sino també i sobre tot, la inteligència emocional que és la que està més vinculada a la capacitat de supervivència.

Un nen pot tenir dificultats a l'hora d'aprendre a l'escola, i això no determina el seu grau d'inteligència global, com tampoc determina la seva capacitat de tirar endavant a la vida, ja que pot desenvolupar molts diferents recursos potencials als que no s'ha donat valor ni li hi han ajudat a identificar i a potenciar.

El poder de reconeixement i de valoració que té la institució educativa és molt gran en vers els seus alumnes, i en estar aquesta valoració  molt desviada cap els aspectes més racionals de la inteligència, deixa a fora a tots els que
presenten més dificultats en aquestes àrees, però que en canvi potser gaudeixen d'una inteligencia emocional molt pel damunt del nivell de la mitja. Aquest fet provoca una manca molt gran de d'autoconfiança en els alumnes, que a vegades desmotivats deixen els estudis per la falta de reconeixement, sobre tot en l'adolescència.


AMB QUÍ TREBALLA EL PSICÒLOG PER AJUDAR A UN NEN


Treballar amb la familia

Quan es porta a consulta un nen, és molt important el treball amb la familia, els pares o persones que el cuiden, per investigar i comprendre quína és la seva problemàtica; si és una questió només relacionada amb els aprenentatges o si té que veure amb altres factors, com ara comportament, atenció, concentració, desmotivació, problemàtiques familiars que el puguin afectar. Si hi ha hagut canvis d'escola, problemes de salut, la pèrdua d'algún ser estimat, o altres factors que també poden influir en els aprenentatges. Es fa un estudi-exploració  del nen amb les proves pertinents per detectar tots aquests els factors esmentats  i desprès d'interpretar-los es dona una orientació del que cal fer per ajudar-lo: orientació d'un pedagog, reeducació, teràpia, etc., segons calgui.


Treballar amb la escola i els mestres

La col.laboració amb el tutor del nen és un gran ajut per ajudar a comprendre el seu comportament a l' escola en tots els àmbits, tan a l'aula i al pati com en la relació que manté amb els seus companys i el rol que desempenya en el seu grup d'edat.
Els mestres són uns grans col.laboradors perquè coneixen el taranná dels nens i la seva capacitat d'observació és de gran estima per ajudar a comprendre la problemàtica global de les criatures.


Treballar amb el pediatra i els metges del nen

Quan hi ha problemes de salut, o simplement evolutius, de maduració, etc., la col.laboració amb el pediatra del nen és molt valuosa perquè des de l'àmbit de la salut s'observen a vegades aspectes que quan es poden treballar de manera interdisciplinar en conjunt amb diferents professionals, s'obté una perspectiva del nen que facilita molt la solució de la seva problemàtica.

El treball conjunt amb la familia, el mestre i el pediatra, és d'un gran valor per una bona orientació de cara al que el nen necessitarà pel seu benestar, tant a l'escola com en relació a la seva salut en general.


QUINS PASSOS SEGUIM PER DETECTAR EL PROBLEMA DEL NEN

Entrevistem al nen i a la familia per valorar el grau de dificultat i malestar.

Diagnostiquem: explorem a través d'entrevistes i de les proves pertinents per saber què passa.

Orientem: valorem els resultats de l'exploració per decidir quín tipus d'intervenció és la més adeqüada.

Tractem: mitjançant reeducació pedagògica dels aprenentatges, o una psicoteràpia, si cal, per millorar l'equilibri psicològic i el grau de benestar.