La pérdua dels nostres éssers estimats

29 de abril de 2015 a les 12:32

  • Us hi heu fixat que difícil resulta avui dia poder plorar quan estem tristos?

  • Plorar sabent que els qui estan amb nosaltres respectaran la pena i la tristor que sentim?

  • Per què creieu que es fa tant complicat expressar aquests sentiments i no incomodar a qui está al nostre costat?

 

ELS MOMENTS ÍNTIMS SÓN NECESSARIS PER ESCOLTAR EL DOLOR D'UNA PÈRDUA


Posem-nos en el cas de la mort d'un familiar estimat. Els qui s'han trobat en aquesta situació saben bé de qué parlo. Quan això passa, la tristor, i a vegades una sensació de desemparament, ens envaeix d'una manera que és difícil de transmetre..., pares, mares, parella, germans, fills, amics íntims..., segons la relació que teníem amb la persona que ha mort i el  nostre grau de vinculació emocional, el dolor és més o menys punyent, i també el grau d'acceptació de la seva absència. Sabem que aquest sentiment no desapareix d'un dia per l'altre i que perd intensitat amb el pas del temps. Però el que és veritablement important, per tal  que la mort i l'absència prenguin el seu sentit més íntim i més vital, és deixar-nos sentir tot el que ha representat per a nosaltres la persona que hem perdut mentre ha estat a prop nostre, quin lloc ha ocupat en la nostra vida i en els nostres sentiments, apropar-nos i reconciliar-nos amb els aspectes que no ens agradaven i dels que, segurament, també hi hem aprés coses, i valorar i agraïr tot el que ens ha donat volent o sense voler mentre estava amb nosaltres.

 

 

ÉS BO RECONCILIAR-NOS AMB ELS ASPECTES QUE NO ENS AGRADAVEN DE LA PERSONA QUE HA MORT 

 

 

Només així i a poc a poc, la ferida de la pèrdua s'anirá tancant i obrirá pas a un sentiment ple de vida i de tranquil·litat, que permetrà incorporar a dins nostre totes aquelles coses que hem rebut, que no es perdran i que reviuran amb nosaltres perquè també les poguem transmetre a qui estimem.

 

 

És un procés de dol, un procés doloros pel retorn de tots els sentiments dipositats en la persona que ja no hi és, però que ens donará l'oportunitat de coneixer-nos millor, retrobar-nos a nosaltres mateixos i de mirar endavant amb una mirada nova que ens portará a relativitzar les coses buides de contingut, i que ens carregarà d'energia per gaudir de la nostra vida, estimar i tirar endavant els nostres projectes.



LA VIDA PREN EL SEU SENTIT A TRAVÉS DE LA MORT
 

 

 

A vegades, per viure aquest procés de dol voldriem sentir-nos acompanyats per les persones que estimem i que ens estimen, però també hem de saber que això no sempre serà possible, perquè cada persona viu la seva vida segons un procés íntim i personal que potser els  farà difícil estar al nostre costat tal com ens agradaria. La mort i el dolor espanten, i, sovint, aquesta por allunya emocionalment a persones que estimem en moments que son durs de viure. Tot i així trobarem gent propera que ha passat per situacions similars i que serán el millor suport en moments on la tristor i el silenci ple de sentiments és el que necessitem compartir.


És en aquests moments, quan aquesta frase que és present a tots els enterraments, pren el seu contingut més commovedor, si transmet la voluntat de compartir el dolor d'una pèrdua:

 "T'acompanyo amb el
 sentiment"...