L'autoestima de la dona

15 de desembre de 2015 a les 22:20

En l'últim article explicava les característiques de l'autoestima en general. En l'article d'avui ens dedicarem a l'autoestima de la dona.
Abans d'entrar en el tema, cal aclarir alguns conceptes bàsics per entendre com es construeix i s'interioritza l'autoestima en la dona.


Aquests conceptes són:

El sexe

 

És el nom que s'utilitza per referir-nos als aspectes biològics que determinen la diferència sexual, i que ens caracteritzen com a dona o home: sexe femení, sexe masculí.

El gènere

És l'estat social i legal que ens identifica com a dones o homes. O sigui, és la paraula que s'utilitza per dir quin tipus de comportament social s'espera de cada un dels dos sexes home i dona, en una època i lloc determinats. Aquest concepte no és universal ni immutable. No totes les cultures esperen el mateix dels homes i de les dones, ni en totes les èpoques.


El rol o paper social

 

El determina cada cultura i és el tipus de feines o funcions que s'espera que desenvolupi la persona en un grup social. Per exemple, els rols tradicionalment femenins estan relacionats amb les funcions d'esposa i mare. Els rols masculins es relacionen amb el manteniment econòmic de la família.

L'estereotip

És una idea preconcebuda, distorsionada i simplificada, però convencionalment acceptada, sobre com s'ha de comportar un grup o col·lectiu determinat.

Per exemple, l'estereotip masculí es caracteritza per una necessitat de domini, agressió i realització, i se li atribueix un alt grau de valor, jerarquia i poder, constituint-se així com a model "universal" amb el qual és comparat l'estereotip femení del que es diu que es caracteritza per una necessitat de dependència i cures, i al qual a més se´l considera com a model subordinat.
La discriminació es recolza en els estereotips que han nascut entorn de la idea que tenim de com s'han de comportar els homes i les dones, els rols que han d'exercir en el treball, en la família i en la societat, i fins i tot en com han de relacionar-se entre si. A aquest conjunt d'idees preconcebudes que fem servir per analitzar i interactuar amb altres homes i dones en diem estereotips de gènere.

Cada cultura interpreta a la seva manera els estereotips de gènere, això demostra que la idea que tenim sobre els homes i les dones estan construïdes socialment.

Aquests estereotips es presenten com a veritats gairebé absolutes que influeixen sobre les nostres actituds, creences i conductes. Fins i tot reflexionant sobre la veracitat de certes creences, creiem en elles sense ser massa conscients que no les qüestionem. Per què ens passa això? Perquè així ens estalviem pensar i entrar en contradicció.
Els estereotips els aprenem per socialització. Per exemple, quan en clau popular es diu "això és més propi de dones" estem justificant unes funcions sense que hi hagi una justificació racional, però hem après des dels nostres primers anys que el nostre entorn recolza aquesta idea.
El problema dels estereotips és que ens influeixen tant en les actituds com en les conductes.

 

 

Alguns estudis han posat de manifest que noies i nois fan les seves eleccions professionals d'acord amb la idea del que "és més correcte per a cada sexe".
En els processos de selecció per a un lloc de treball o de direcció, els estereotips són un gran fre per a l'elecció en la presa de decisions de les dones, ja que moltes d'elles encara creuen que:

  • A les dones se'ls dóna millor fer treballs minuciosos i rutinaris, amb les mans.
  • Una dona no té la mateixa autoritat per dirigir un equip de treball.
  • Els homes estan més capacitats per portar la direcció perquè són més racionals i freds en la presa de decisions.
  • Els homes tenen un menor absentisme laboral.
  • Les dones tenen por ocupar espais de poder.
  • La maternitat impedeix a les dones centrar-se en la seva feina.

Els estereotips de gènere són presents en tots els aspectes de la nostra vida, i es transmeten en el medi social, familiar o escolar. Els mitjans de comunicació i la publicitat són un clar exemple d'això.

Quins són els ESTEREOTIPS CLASSICS

En l'home:

  • Racionals
  • Agressius
  • Estables emocionalment
  • Independents
  • Assegurances
  • Ferms per imposar-se
  • Autoconfiança

Tots aquests aspectes es consideren de gran vàlua.

En la dona:

  • Sensibles
  • Afectives
  • Obedient
  • Dependents
  • Làbils emocionalment
  • Disposades a complaure
  • Poca confiança en si mateixa
  • Cuidadora
  • No saben manar ni liderar

Tots aquests aspectes es consideren poc importants o devaluats en comparació amb l'estereotip masculí.

CONSEQÜÈNCIES DE LA DESIGUALTAT DE GÈNERE

Les dones i els homes no tenen les mateixes oportunitats ni possibilitats d'accedir a recursos que els hi permeti equitativament desenvolupar-se i aconseguir un benestar personal.

Al mercat laboral obtenen remuneracions inferiors, i de vegades, per la mateixa feina que els homes no cobren el mateix.

  • Suporten més desocupació
  • Desenvolupen un treball domèstic que no és reconegut ni valorat.
  • Assumeixen la cura de persones malaltes.
  • Quan tenen una feina fora de casa realitzen doble jornada laboral o més.
  • Sovint reben desqualificacions per no atendre prou bé a la seva família.

La desigualtat de gènere és diferent a la desigualtat de raça o de classe, aquestes són més visibles, però la desigualtat de gènere és invisible si no s'assenyala.

La consciència de situacions en què les dones s'han sentit poc valorades, desqualificades i limitades, no sorgeix sempre amb facilitat, perquè és una cosa que ha estat i està permesa i legitimada per la societat i interioritzada per les dones, cosa que les porta a repetir el mateix patró en l'educació de les seves filles i fills, i per tant a perpetuar el maltractament social i la manca de respecte per la seva dignitat com a dones i com a persones.

Créixer com a dona implica no només superar les dificultats individuals per creure en una mateixa, sinó prendre consciència que aquestes dificultats també tenen a veure amb el fet de pertànyer al gènere femení, i de com és viscut el fet de ser dona en la nostra societat.

La dona s'ha d'afontar al llarg de la vida amb un major nombre de limitacions imposades per la societat, pel que si l'autoconfiança és fonamental per a qualsevol persona, en el cas de les dones és encara més necessari.


MISSATGES DE GÈNERE MÉS FREQÜENTS EN EL NOSTRE ENTORN CULTURAL I SOCIAL


Com hem comentat abans, cada cultura crea estereotips que alimenten un model del que deu ser "ser dona", i el que s'espera d'ella. Aquests models i valors es transmeten a la nena amb missatges que circulen a través de la família i de les xarxes socials en forma d'expectatives i mandats que van conformant la nostra identitat de dona.


En la mesura que els complim, les altres persones ens valoren i nosaltres ens autoestimamos, però a la llarga aquests missatges ens poden provocar un profund malestar perquè encara que de vegades no ho sabem, ens impedeixen pensar en el que realment ens agradaria fer si estiguéssim lliures de prejudicis.


Per tant anem a enumerar quatre dels missatges de gènere més freqüents per poder reflexionar-hi i veure les implicacions que tenen quan els complim perquè els hem interioritzat sense qüestionar-los.

1) Viure per als altres

Les dones hem estat valorades a través de lliurar-nos a les altres persones. En el cas de dones que assumeixen un model tradicional, es tradueix en la dedicació a la parella i a la maternitat.
Aquest mandat limita el dedicar temps i energia a nosaltres mateixes i reforça el donar més importància al benestar dels altres que al nostre.
També contribueix a que la dona sigui vista fonamentalment com a cos: "cos matern", "cos objecte de plaer" per a altres, per gestar, per parir, per alletar. Ara també hem de sumar-hi  "el cos eròtic i estètic" en exhibició; exhibir el cos és part del deure de gènere .

2) Ser a través dels altres

Per ser completes necessitem completar-se amb algú, marit, pare, mare, fills ... Si estem soles no estem completes. Per això, moltes dones es infravaloren pel fet de no tenir parella i han basat la seva realització només a través de la cura dels seus. En aquest cas la valoració depèn més del que facin o aconsegueixin les altres persones a les que ajudem que del que aconsegueixi una mateixa.

 

3) Ser independents, autònomes i lliures

Ser independents econòmica i afectivament, prendre les nostres pròpies decisions o no tenir vincles que arribin a lligar.

Aquest missatge està dirigit a les dones més joves, però encara que sembla coherent a vegades pot ser una trampa, perquè? La resposta està en el proper punt.

4) Ser tot l'anterior

Moltes dones actualment han interioritzat aquest missatge que resumeix els quatre anteriors. Però la contradicció entre independència i dependència pot danyar la nostra autoestima. "Si em valoro per ser independent, dedicaré més temps a les meves coses i potser no podré arribar a tot i no podré ajudar als meus", i això em farà sentir culpable. Per tant, ser independent serà al preu de transgredir els missatges anteriors que ja he interioritzat.
Com veiem no hi ha un model únic de feminitat, el fet de desenvolupar un o altre, depèn de quin estereotip ha prioritzat en el context concret en el que hem viscut, i també de les circumstàncies vitals amb què ens hem trobat i que han condicionat la nostra manera de veure'ns com a dones, de pensar i d'actuar.
El medi en què vivim i les persones que ens envolten són models de gènere.
El model de dona actual que tracten de transmetre'ns a través de la publicitat i altres mitjans de comunicació, sobretot per a la dona moderna és el de la "superdona", una dona que pot assumir rols tradicionals de bona esposa i mare i que a més de tenir una feina, tenir èxit econòmic, ser guapa, esportista, bona amant i sempre jove, per descomptat pot exercir tots aquests rols sense problemes, al contrari, amb entusiasme i plaer. "Noia, tu pots!"


Aquest model té com a conseqüència que moltes dones solen considerar-se poc valuoses perquè no concorden amb la imatge de perfecció que se'ls demana.
Quina classe de model és aquest, que s'espera que siguem superdones i se'ns critica si no ho asumim, i que deixa fora a la gran majoria de dones?

Per tot això, podem arribar a sentir-nos egosistas quan gaudim i ens realitzem en algun aspecte "poc tradicional", ja que tenim la sensació d'estar desatenent altres "obligacions" i incomplint "els nostres deures". És per això que per molts èxits i reconeixement social o professional que obtinguem potser no aconseguim valorar-nos.


CONCLUSIÓ

La manera en què ens sentim respecte a nosaltres mateixes afecta de manera decisiva a la nostra vida, al nostre treball i a les nostres relacions de parella, familiars o d'amistat, i també a les possibilitats que tenim d'aconseguir el que desitgem, o com a mínim poder-hi pensar i formular-los.

Per tant cal valorar el que som i el que tenim d'específic i diferent pel fet de ser dona, i mirar-ho amb una mirada lliure dels prejudicis que la societat atribueix a allò femení.

Tenim el poder de la creativitat i la consciència de ser nosaltres mateixes com a dones, i de creure en els nostres propis coneixements, experiències i en el nostre destí.

Per a això és molt important revisar i qüestionar les creences i els models que ens han transmès sobre el que suposa ser dona, ja que moltes de nosaltres hem après a limitar les nostres capacitats en sentir-nos subestimades i infeliços, i moltes vegades, ni tan sols ho sabem. Tenim dret al nostre benestar i a conquerir una bona autoestima que ens permeti connectar amb el nostre món intern de dona i confiar en el nostre poderós instint.

En els propers articles parlarem d'altres tres aspectes importants de l'autoestima, i veurem quins factors són necessaris per conquerir-la.